La última sessió del X Curs "Com neix un llibre" la va protagonitzar l'Emili Manzano, que va fer una conferència sobre "La recepció dels llibres en els mitjans de comunicació". El periodista va reflexionar sobre quan un llibre és notícia i quan no, i sobre la frontera entre periodisme i publicitat. Però el punt àlgid, segons el meu punt de vista, va ser quan, inevitablement, es va parlar del cas Ruiz-Zafón. I és que l'Emili Manzano va fer una descripció del que està passant amb aquest autor, que s'ajusta clarament al meu sentiment particular, i al de molts altres dels assistents al curs.
El Carlos Ruiz-Zafón era un autor de literatura juvenil desconegut, que es va atrevir amb la novel·la per adults, i va treure la Sombra del Viento, un llibre del qual no se'n va fer gaire promoció. Tot i això, el llibre va córrer de boca a boca, i va ser tot un èxit, un best-seller. Ara aquest autor ha tornat a escriure, i ja sabent la reacció del públic, l'editorial ha optat per fer-ne tota la promoció i rebombori possible. Però no és el mateix, i molts enamorats de la primera obra del Ruiz-Zafón, ara ens trobem sense il·lusió de llegir el següent.
I és que el lector no és (encara) només un consumidor d'un producte. Al lector li agrada tenir el costum (o la sensació de que ho fa... perquè tot seria discutible) de pensar, de triar. D'agafar un llibre, i sentir que l'està descobrint, per molt que li hagi recomenat un amic, o n'hagi sentit a parlar a algun lloc... està fent un descobriment, i s'hi sent implicat. El que s'ha fet ara amb El Juego del Ángel, però, és convertir el llibre en una Coca-cola. No descobreixes res quan beus una Coca-cola, perquè està absolutament extès per tot arreu, no fa cap tipus d'il·lusió perquè només és un producte.
Doncs amb el llibre passa el mateix. No s'ha optat per fer-ne una promoció modesta (ja no dic no fer-ne, tot i que estic convençuda que és un llibre que es vendria sol) i permetre al lector tenir la sensació de llegir un altre llibre sobre aquell cementiri que va descobrir. S'ha optat per imposar-lo, tu no t'has llegit un Zafón? Uff!
I això no mengua en absolut la qualitat del llibre (com defensa aferrissadament l'amic Robert), jo tinc el llibre i el poc que m'he llegit està molt bé. Però em costa llegir-me'l, el noto buit. És una gran decepció, i em sap moltíssim greu, perquè amb pocs llibres he gaudit tant com amb La Sombra del Viento, que me'l va recomenar una amiga fa molt, molt temps, dient-me "Patri, si et mors sense haver-te llegit aquest llibre, te n'arrepentiràs". Me'l vaig comprar poc convençuda (tot i la radicalitat de la meva amiga) i cada pàgina que llegia era un descobriment i una il·lusió.
I El Juego del Ángel... des que va sortir que sé que me'l llegiré tard o d'hora (així que suposo que l'editorial s'ha sortit amb la seva i no hi ha més de què parlar)... però de moment, m'estic llegint una Coca-cola, o bebent un Zafón. Res més.
