La Geltrú es crema

Ahir a dos quarts d'onze de la nit va tenir lloc al pati del castell de la Geltrú la tretzena edició del Tomb de Foc. Es tracta d'un correfoc amb motiu de la Festa Major del barri de la Geltrú, introduit per una petita obra de teatre. Hi participaven els dos dracs de la Geltrú (el Drac i el Barrina), el Drac Miserach de Sant Pau d'Ordal (preciós, la veritat) i l'Àliga de Sitges.

Aquest any ha sigut la primera vegada que l'he vist, però he de dir que té un encant i un aire màgic propi que en fan una celebració única. La plaça Font i Gumà estava a petar de gent, i petits i grans s'havien reunit allà per veure aquesta festa infernal.

En primer lloc, a les escales del pati del castell té lloc una petita representació teatral, situada a l'infern, que personalment vaig trobar molt pobra. Em va saber molt greu perquè veient el potencial que té aquesta celebració i aquesta obra, hauria pogut ser un espectacle increïble i no va passar de la mediocritat. Cada any els de l'Associació d'Amics del Drac de la Geltrú escriuen i preparen una obra diferent. Aquest any, tractava de com el Mascle Cabró i la seva esposa Malèfica eren expulsats de l'infern i substuïts per dos nous reis de l'Inframón. Entraven en escena una espècie de consell de savis que decidien quin dels dos Cabrons tindria el poder, i els elements de la natura que concedien un desig al vençut. Tot això, però, expressat d'una manera poc espectacular.

Recordo especialment el moment de la lluita entre els dos Cabrons i les dues Malèfiques, una escena gens treballada, al menys al meu parer, i paupèrrima. I jo no dic que s'hagués de fer res gaire complicat... només que si es simbolitzava una lluita entre dimonis, no calia ficar-los en un cos contra cos, més similar a una parella que fa manetes que no pas a una lluita pel poder de l'infern. Quatre passos ben estudiats, quatre petardos, unes bares amb foc (bengales) als extrems, i aquella lluita hagués tingut una altra cara.

El guió en sí tampoc em va semblar que aprofités totes les seves opcions: des de la meva posició (no molt propera a l'escenari, però tampoc gaire llunyana) no s'acabava d'entendre, sobretot el final de l'obra, quan el Cabró vençut demanava la participació del públic per cridar els elements i després no vaig arribar a saber quin desig l'hi demanava, però tampoc no va suposar cap canvi en la representació. Ben senzill hagués sigut demanar-los poder per batre en duel els nous reis de l'Infern, i deixar que el correfoc simbolitzés la guerra.

Tampoc crec que hagués sigut gaire complicat, seguint amb aquesta ficció sobre com haguès pogut ser i no va ser, que en el moment que el vençut s'alça i declara la guerra, cridant alguna cosa com "Que s'enfonsi l'infern!! Que s'enfonsi la Geltrú!!!" haguessin ressonat de sobte tots els timbals que hi havia a l'interior del pati del castell, amagats esperant el seu torn per sortir. Hi havia dues colles timbaleres, els tabalers de la Geltrú i una batukada, així que el resultat hagués sigut realment la sensació que el món s'ensorrava.

Però no es va fer res d'això, i l'obra va acabar d'una manera confosa i poc espectacular. A més, cal dir qui representava l'obra no eren actors sinò membres de l'Associació, i si bé se'n sortien prou amb l'expressió corporal, les veus (grabades i punxades) eren inexpressives i planes. N'hi havia de realment maques, però sonava a enregistrament i a lectura davant d'un micro.

A favor he de dir que el vestuari estava força treballat, i les màscares dels Cabrons i les Malèfiques són força maques. No les vaig poder veure bé durant l'obra però dues surten en aquesta entrevista del programa "I tu què fas?" de CanalBlauFM. En ella, hi parlen dos dels organitzadors del Tomb de Foc, i cap al final hi surten dos dels personatges.

Un cop acabada l'obra de teatre, van anar sortint les bèsties amb els seus timbals, i va començar el correfoc. Però no és un correfoc normal i corrent com qualsevol altre, ja que situat als petits i mítics carrers de la Geltrú, la processó sembla encara més màgica. A més hi va haver un moment en el qual ens vam trobar rodejats, a la plaça del Sagrat Cor, pel cap del correfoc i pels qui el tancaven, uns per cada banda. Semblava una maniobra de distracció molt bona que ens va sorprendre a més d'un.

Drac Miserach de Sant Pau d'Ordal recorrent la Geltrú.

Bé, al final totes les bèsties i timbalers acabaven en l'avern infernal, a la Rambla del Castell, encenent-se i tocant alhora, però no hi vaig assistir, de manera que no en puc dir res més.