domingo, 6 de abril de 2008

La princesa de la vergonya

Yvonne és una pàmfila. Una persona horrible i menyspreable, anèmica, feble, poruga i lletja que es presenta al públic de l'obra com una noia pàlida, dolça, suau i innocent.
"Yvonne, la princesa de Borgonya" és l'obra de Witold Gombrowicz i dirigida per Joan Oller, que està a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure fins el 27 d'abril. La història tracta d'una noia apàtica i aturadeta, d'un príncep que s'encapritxa d'ella i se n'obsessiona a causa de l'horror que li causa, i de les reaccions que viu tota la cort a Palau.

La protagonista principal de l'obra, però, és un personatge neutre, i pràcticament mut, l'únic pecat del qual és ser un mirall on cadascú veu el pitjor de sí mateix. És el desconcert, la intriga i la confusió que fa que de cada persona sorgeixin els pitjors records i els instints més ocults. Aquesta obra de l'any 1938 està construida a base de contraposicions: la contraposició de la tragèdia clàssica amb el teatre de l'absurd, la d'un text filosòfic amb la comèdia, la d'un personatge horrorós amb una actriu delicada i bonica. Contraposa un personatge que no parla, amb els altres que parlen molt, i fan suposicions sobre quin és el problema que té la noia.
Aquesta obra es presenta amb grans actors (Rosa Muñoz, Ivan Benet, Lluis Marco i Àngels Poch, entre d'altres) i amb una escenografia simple i alhora impressionant. L'escenari (buit i amb el terra a quadres) està construit amb mòduls que pugen i baixen segons les necessitats del text, sent capaç de crear amb aquests moviments i amb llums, molts escenaris diferents sense grans canvis, i pràcticament sense atrezzo.
L'obra dura aproximadament dues hores (amb pausa inclosa) i és una excel·lent manera d'inspeccionar la condició humana, i l'obsessió de les persones per creure's el centre de totes les coses de la vida, fins arribar a l'extrem de buscar-se a sí mateixos (i trobar-se) en la pobra Yvonne, que arriba a ser un recull de totes les coses horribles de tots els humans, que cal eliminar. I tot això, amanit amb una bona sessió de bromes i riures. Un espectacle preciós.

2 comentarios:

Rubén Garcia dijo...

I és que totes les persones poden ser dolentes en potència només cal que es donin les situacions!

muakas!

ruben

SuEn dijo...

entrada definitiva?? jejeje
l'obra de teatre té molt bona pinta, últimament estas que no paras jejeje.
qdm aquest cap de setmana per saltar a la pota coixa?? sq el disabte em vaig quedar amb ganes... xD
enu vagi molt bé bonica!!!
petonsssss