"El Quart Reich: el secret de Montserrat", un llibre pla

Fa temps que volia fer aquesta entrada, per tal de fer una crítica del llibre "El Quart Reich" ("El Cuarto Reino", en l'edició castellana), i relacionar-la amb una conferència que l'autor, Francesc Miralles, va fer el 18 de febrer en la X edició del Curssobre la creació literària i l'edicio "Com neix un llibre".

"El Quart Reich" és un llibre molt distret i molt fàcil de llegir, ja que està estructurat en capítols de tres o quatre pàgines, amb una escriptura senzilla i plana, absolutament narrativa i amb petites dosis intercalades de descripcions. La història enganxa, però està dissenyada per a que el lector no hagi de pensar gens, se li dóna tot mastegat i en petites racions, no sigui que se'ennuegui. Al més pur estil Dan Brown (però amb capítols molt més curts), és un altre llibre escrit en l'estil que ara estan tant de moda, que pràcticament sembla que llegeixis un guió cinematogràfic, i un espera trobar-se el cartell de la pel·lícula la propera vegada que vagi al cinema.

L'explicació a aquest tipus d'escriptura la vaig trobar a la conferència de l'autor. I és que cada escriptor té el seu modus operandi, i la d'en Frances Miralles consisteix a realitzar tots els viatges que realitzarà el protagonista, dormir en els mateixos hotels i menjar als mateixos restaurants. Així va traçant la història, veient amb els seus propis ulls allò que després plasmarà al paper. Però és clar, el moment delicat arriba quan el viatge s'ha acabat i, segons el propi autor, "comença la part avorrida: l'escriptura". Un cop està dibuixada tota l'estructura, només falta omplir les pàgines amb l'explicació, i com que aquest escriptor ja ho ha viscut tot i ho té tot tant clar, s'ha d'obligar a sí mateix a escriure, perqué sinó, començaria ja una altra història.

Potser és que jo sóc entusiasta i ingènua, però en la seva explicació hi vaig trobar a faltar la passió. En Frances Miralles també és músic (a més d'escriptor, editor i traductor), i aquesta era la seva passió, el que ell somiava ser quan era petit. I jo apostaria qualsevol cosa que quan toca o escriu una cançó, no hi troba cap part avorrida, ni pesada. És un escriptor, diria jo, que s'ha trobat en aquesta situació i ha decidit jugar a fer aquest paper, però que el seu interès en això és força menor al que pot posar en altres aspectes. Això, és clar, només és la meva opinió.

En conclusió, "El Quart Reich" és una història amb molts països de fonts, de viatges i acció intrèpida, amb un punt d'intriga i una escriptura fàcil de llegir, però que té punts força previsibles i un final bastant de conte de fades. A més, el llibre que deixa lloc a una segona aventura del protagonista d'aquesta història, un periodista freelance sense gaire èxit professional, que s'ha publicat amb el nom "La profecía 2013", i que ja està a la venda des del 27 de març.