Bajo el sol de la Toscana (2003) és una pel·lícula sobre una dona americana de 35 anys que cau en una depressió quan s'adona que el seu marit l'enganya i es divorcien. Aconsellada per una amiga seva, Frances (Diane Lane) decideix anar de viatge durant deu dies per Itàlia, en un Tour Gay. Un cop allà, s'encapritxa amb una villa anomenada Bramasole i se la compra, gastant-se tot el que el seu ex-marit li va donar per la casa on vivien. Tot i això, el problema econòmic que semblava que duraria tot el fim no torna a aparèixer, i sense cap explicació, la protagonista pot viure feliç sense treballar, ni tenir cap tipus de preocupació. Frances mira de refer la seva vida, amb molts entrebancs i somnis d'adolescent, però aconseguint integrar-se i construir des de zero la seva vida perfecte.La pel·lícula és una reproducció de tots els tòpics que es puguin tenir sobre els homosexuals (tot i que aquest tema només apareix a l'inici del film, i no té més trascendència), sobre la Toscana, els italians, i sobre la felicitat perfecte. El personatge principal també pot ser titllada fàcilment d'estereotipada o inversemblant. Tot i la mala experiència que ha viscut sembla absolutament disposada a seguir creient en contes de fades i en l'amor vertader: és una figura que recrea la fòbia a la soletat i l'obsessió per trobar la parella ideal. Durant la pel·lícula, dóna la sensació que la única cosa que vol és tenir algú al costat, sense importar qui sigui.
Plena de simbolismes i finals feliços per a tothom, és una film no gaire substancial, però molt interessant pels paisatges preciosos que mostra (té un gran director de fotografia). Això sí, el millor de la pel·lícula, és el missatge que se'n pot extreure cap al final:
Sovint estem tant tancats en la nostra infelicitat, que no ens fixem en què ja tenim tot el que volíem tenir. Sovint, podem ser feliços sense adonar-nos-en.
2 comentarios:
En Jaume Figueras, un dels crítics de referència del nostre país (quan no es dedica a fer pamplines de jurats de concursos), té 'Under the Toscan Sun' idolatrada!
Hola Patrícia,
la Toscana és un lloc al qual li tinc una estima especial i veient el teu escrit no puc evitar comentar-te.
Com molt bé dius, la pel·lícula és una reproducció d'alguns tòpics. Fixant-me en el del paradigma de l'italià com a amant (vegi's l'uomo italiano de Positano), pot recordar al que Antonio Gala fa a "La Pasión Turca". La dona sola i infeliç que es perd en els paisatges mediterranis on troba la passió frenètica de l'home llatí. Seducció mediterrània tenyida pel sol de l'estiu i la calor.
No l'he llegit però la pel·lícula es va basar en el llibre homònim "Bajo el sol de la Toscana" de Frances Mayes. El que sí que et puc recomanar de viva veu és visitar Cortona, on es van rodar algunes escenes de la pel·lícula.
La Toscana i els seus paisatges més enllà del triangle Pisa-Firenze-Siena t'ofeguen en un estat de bellesa i serenitat total. Difícil d'oblidar.
Clara.
Publicar un comentario