Una de les primeres coses que criden l'atenció d'aquest conte és el subtítol, que tot i que el text no parla en cap moment de la universitat o del món modern, ens porta a estar pendents al llarg de tot el conte de la possible comparació amb la burocràcia universitària.
El text detalla la manera com una reclamació d'una ressolució ràpida per part de l'imperi es veu sotmesa a tota una sèrie de passos en què cada esglaó del poder imperial ha de donar-hi el seu vist-i-plau. A més, crida l'atenció que allò que en el text es considera "un escàndol públic", o un "assumpte de vital importancia" sigui un tallat de cabell. D'aquesta manera, comença la satirització dels assumptes universitaris: entre línies es pot llegir la crítica a que qualsevol petita modificació que es desitgi en la facultat, ha de recòrrer un llarg camí i burocràcia per a poder dur-se a terme. L'estructura del conte és circular, de manera que reitera la idea que s'empre hi ha assumptes burocràtics oberts.
A més a més, el conte desborda l'elitisme propi de la cort japonesa del segle VIII al segle XII (període que va durar la cort de Heian), recalcant la magnifíca caligrafia del personatge que posa en marxa tot l'engranatge imperial, i la importancia del pentinat segons la moda de la cort Tang, que representava un 0,06% de la població real.
El conte critica la cultura d'elit, que hi havia en aquell moment, i que persisteix ara i al llarg de cada pàgina sobre cultura dels diaris. I d'altra banda, el propi conte compta amb un nivell cultural molt elitista, ja que només en poden comprendre (i reconèixer) la seva magnificiència i la totalitat dels seus components aquells segments de la població amb uns coneixements sobre el Japó imperial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario