Comentari sobre el següent fragment de "Las aventuras de un transportista" de Julià Guillamon, publicat a La Vanguardia.
"Hay un par de tópicos literarios que cuentan con una inmerecida reputación. El primero presupone que el hombre contemporáneo está solo. El segundo, que se aburre. Quizás después de todo nuestras vidas sean ese peñazo que se anuncia en libros y películas, pero los creadores olvidan a menudo que el "pobre tipo" es una figura basada en la hipérbole y la ironía. Y que a diferencia de lo que sucede en la ficción, las personas corrientes disfrutan de pequeñas compensaciones que amenizan su vida. En las novelas catalanas no se celebra el fin de año ni la verbena de San Juan, no se ha inventado la música techno, no existe el Imperator, ni esos coches de cristales opacos que permiten copular discretamente en el descampado. Todo es tristeza y sopor, todo es tedio y vacío vital."
En primera instància m'agradaria dir que trobo molt abstracte el contingut d'aquest fragment. Suposo que això és degut a que només comptem amb una part del text original, el que ens va donar el professor, (he buscat el text complet però no l'he sabut trobar), però ja per començar no trobo cap tipus de relació entre el títol i el contingut del text.
D'altra banda, trobo que és una crítica molt gratuïta en el sentit que no dóna cap dada, exemple, nom de llibre concret en què succeeixi el que l'autor diu, etc. Els creadors obliden que els personatges estan construits a partir de l'exageració i la ironia. I jo em pregunto, i com ho sap que ho obliden, i no ho tenen en compte? I com sap que els personatges estan basats en això?
Més endavant, parla de "les novel·les catalanes", fent una grandíssima generalització. Quines novel·les? Les actuals? O les clàssiques? Perquè així, sense afegir-hi res més, el contraargument és tant senzill que es pot rebatre donant un sol títol d'un llibre en què sí que es celebra la nit de Sant Joan.
Perquè, quins són els personatges que no tenen compensacions dels quals parla Julià Guillamon? Però, parli del llibre que parli... A aquest personatge li deuen passar coses al llarg de la història, no? Deu tenir una evolució, com qualsevol humà té a la realitat. I sí que hi ha períodes en que un ho veu tot negre, i aquestes compensacions semblen, paradoxalment, no compensar.
No dic que l'autor no tingui raó i el tòpic del protagonista desgraciat no estigui ja molt utilitzat, però no només en la literatura catalana, i la manera d'expoxar-ho (al menys tenint en compte només aquest fragment) és pobra i feble argumentalment (de fet, l'autor no s'ha pres la molèstia d'argumentar).
PS: Per acabar, i ja com a broma, m'agradaria destacar que m'han semblat molt curioses les coses que alegren la vida de l'autor (Sant Joan, la música techno, l'Imperator i copular als cotxes de vidres negres).
"Hay un par de tópicos literarios que cuentan con una inmerecida reputación. El primero presupone que el hombre contemporáneo está solo. El segundo, que se aburre. Quizás después de todo nuestras vidas sean ese peñazo que se anuncia en libros y películas, pero los creadores olvidan a menudo que el "pobre tipo" es una figura basada en la hipérbole y la ironía. Y que a diferencia de lo que sucede en la ficción, las personas corrientes disfrutan de pequeñas compensaciones que amenizan su vida. En las novelas catalanas no se celebra el fin de año ni la verbena de San Juan, no se ha inventado la música techno, no existe el Imperator, ni esos coches de cristales opacos que permiten copular discretamente en el descampado. Todo es tristeza y sopor, todo es tedio y vacío vital."
En primera instància m'agradaria dir que trobo molt abstracte el contingut d'aquest fragment. Suposo que això és degut a que només comptem amb una part del text original, el que ens va donar el professor, (he buscat el text complet però no l'he sabut trobar), però ja per començar no trobo cap tipus de relació entre el títol i el contingut del text.
D'altra banda, trobo que és una crítica molt gratuïta en el sentit que no dóna cap dada, exemple, nom de llibre concret en què succeeixi el que l'autor diu, etc. Els creadors obliden que els personatges estan construits a partir de l'exageració i la ironia. I jo em pregunto, i com ho sap que ho obliden, i no ho tenen en compte? I com sap que els personatges estan basats en això?
Més endavant, parla de "les novel·les catalanes", fent una grandíssima generalització. Quines novel·les? Les actuals? O les clàssiques? Perquè així, sense afegir-hi res més, el contraargument és tant senzill que es pot rebatre donant un sol títol d'un llibre en què sí que es celebra la nit de Sant Joan.
Perquè, quins són els personatges que no tenen compensacions dels quals parla Julià Guillamon? Però, parli del llibre que parli... A aquest personatge li deuen passar coses al llarg de la història, no? Deu tenir una evolució, com qualsevol humà té a la realitat. I sí que hi ha períodes en que un ho veu tot negre, i aquestes compensacions semblen, paradoxalment, no compensar.
No dic que l'autor no tingui raó i el tòpic del protagonista desgraciat no estigui ja molt utilitzat, però no només en la literatura catalana, i la manera d'expoxar-ho (al menys tenint en compte només aquest fragment) és pobra i feble argumentalment (de fet, l'autor no s'ha pres la molèstia d'argumentar).
PS: Per acabar, i ja com a broma, m'agradaria destacar que m'han semblat molt curioses les coses que alegren la vida de l'autor (Sant Joan, la música techno, l'Imperator i copular als cotxes de vidres negres).
No hay comentarios:
Publicar un comentario