Viatges i Flors

Avui vull fer referència a l’últim llibre que m’he llegit: Viatges i Flors, de la Mercè Rodoreda, i abans d’entrar en el tema directament, m’agradaria posicionar-me dient que, tot i haver-me llegit diversos llibres d'aquesta autora, ni en sóc especialista, ni m’acostuma a agradar massa.

Centrant-nos ja en aquest llibre, el primer que crida l’atenció és que és un llibre de contes, estructurats en dues parts ("Viatges a diferents pobles" i "Flors de debò"), i que lluny de l’aire realista i en part dramàtic amb què Rodoreda acostuma a escriure (recordem Aloma, La plaça del Diamant o Mirall trencat), aquí sorprèn amb un seguit de viatges que ens serveixen per conèixer la ment imaginativa i extremament original de l’escriptora. El llibre va ser escrit en dos períodes molt clars de temps, el primer escrit a la maduresa de la seva obra, des de Romanyà de la Selva, i la segona durant els anys 60, des de Ginebra.

Viatges i Flors sovint ha estat considerada com una obra menor, una broma que Rodoreda es va permetre, entre llibre "seriós" i llibre "seriós". Però a l’hora de la veritat, aquest recull de contes captiva. Com a mínim, a mi ho va fer, al trobar-me davant d'un mapa exquisit de pobles inventats, alguns meravellosos, alguns terribles. I tots, descrits amb l’estil detallista que acostuma a utilitzar la Mercè Rodoreda, aconseguint provocar en el lector la sensació de curiositat, misteri o angoixa segons li interessa.
Els “Viatges a diferents pobles” senyalen la sorpresa del caminant al descobrir nous pobles, i al trobar-se lluny de la llar. Això, crea una relació molt important entre les ganes d’oblidar la realitat i introduir-se en un món de ficció, i la vida de l’autora, a qui va impactar profundament l’experiència de l’exili.
A la segona part del conte, “Flors de debò”, l’autora crea tot un ventall botànic imaginari, atorgant propietats humanes a les flors. A més, tracta aquest nou món màgic com el real, plantejant l’opció de que la realitat en què vivim no sigui l’autèntica.
L’únic possible inconvenient que jo li trobo al llibre és l’estructura repetitiva que es dóna a la primera part, i s’accentua a la segona. Els contes, però, són curts i fàcils i ràpids de llegir.

Viatges i Flors és, doncs, el producte d’una imaginació desenfrenada que crea móns meravellosos per fugir dels paradigmes reals del temps i l’espai en què es trobava i va viure Mercè Rodoreda.