Acrobàcies xineses plenes de màgia

Per tal de fer el treball de periodisme cultural, vaig anar a Port Aventura per veure’n els espectacles. I vaig veure un espectacle que no havia vist mai, i que em va impressionar un munt. L’obra porta molt temps al parc, tot i que (com la majoria) ha anat evolucionant, però la casualitat m’havia portat a no veure-la mai. I suposo que per això, va ser la que més em va agradar. A la crítica en vaig parlar, però vaig intentar ser bastant imparcial, ja que el fet que jo no hagués vist Chinatown abans, no el fa millor.

Però el que no es pot negar és que és una de les millors obres amb què compte Port Aventura. Tot comença amb un mag que actua per platea (molt aprop de la zona destinada a la gent que té l’entrada Express, és a dir, que ha pagat més). El mag parla amb el públic i els fa participar, intentant fer-los volar, fins que decideix mostrar els seus poders i ens porta a Chinatown. La ciutat desperta com un dia qualsevol, amb treballadors que matinen, executius que parlen per telèfon i xoquen entre sí, adolescents que queden per donar una volta i jugar una estona, etc. Però el mag els controla i, sotmesos als capritxosos desitjos del presentador, comencen a fer acrobàcies per fer les coses quotidianes. Els diferents números són cadascun més impressionant que l’anterior, i permeten comprovar la bestial flexibiltat dels actors i ballarins, així com la força i habilitat que tenen per fer les coses menys pensades (jugar amb una taula als peus, per tirar-li a una altra noia que juga amb una altra taula, per exemple). També cal fer esment a una escena preciosa, en què una parella vola per l’escenari al so d’una música romàntica, i a la llum de les estrelles. I a l’espectacle que munten els nois de la companyia (mentre les noies ballen darrere per animar) al saltar per dins d’uns aros, a diferents alçades, de diferents mides i de totes les maneres possibles.

En resum, és un espectacle que si no heu vist, us recomano fer-hi un cop d’ull la propera vegada que aneu al parc tarragoní. A més dura molt poquet, entre vint minuts i mitja hora, i és fa realment lleuger. Diuen que les coses bones, si breus, dues vegades bones (és una senzillíssima traducció del castellà), però jo m’hagués quedat una estona més mirant, la veritat.