Aquest vespre, Fèlix Riera, editor del Grup62 i professor de Comunicació Audiovisual a la UPF, ha fet una conferència dins del curs "Com neix un llibre", de Trivium Cultural i l'espai cultural d'el Corte Inglés. En aquest cicle de conferències han anat participant crítics, escriptors i editors, però cap d'ells havia aconseguit impressionar (bona o negativament, però impressionar) als oients del curs.
El tema de la xerrada era "Editar a Mercè Rodoreda avui", i l'editor ha fet una radiografia de l'estat del món editorial des dels volums recopilatoris fins als llibres electrònics. A més, en Fèlix Riera no s'ha centrat en un anàlisi eurocentrista, sinó que ha fet un repàs des d'un punt de vista més ampli.
Un dels moments clau de la conferència ha sigut quan l'editor ha parlat dels llibres de butxaca i la visió que se'n té als EUA. En Fèlix Riera començava a explicar l'opinió nord-americana que aquests llibres són "d'usar i perdre, o tirar", i de cop ha trencat una pàgina del llibre "Viatges i Flors", sobre el qual venia a parlar. Pot semblar un gest ridícul, insignificant o intranscendent, però per un moment ha semblat com si la sala sencera hagués ofegat un crit. Aquest gest provocatiu ha causat sensació ja que en un àmbit cultural elitista, un conferenciant culte i venerable ha trencat l'ambient estripant un llibre. Ha explicat que això és com una nova moda o tendència americana, en què la gent va trencant les pàgines que ja ha llegit per a que el llibre pesi menys. I si en acabat els ha agradat molt, ja el compraran en trate.
Hi ha hagut qui s'ha ofès, però en Fèlix Riera ha explicat que ell també estima els llibres, i que té una biblioteca amb edicions de col·leccionista, però que la butxaca és un intent d'adaptar la cultura d'elit a la cultura de masses (preus barats, iguals en català que en castellà, comoditat per llegir, etc). L'editor ha fet una crida a perdre-li la por al llibre (sobretot al de butxaca), a escriure-hi, a arrugar-lo, sense que això signifiqui estar violant un temple.
El conferenciant, i responent a la pregunta d'un oient, també s'ha centrat en les possibilitats en futur, fent referència als llibres electrònics, i els avantatges i inconvenients que presenten. Com a punt a favor, en Fèlix Riera s'ha referit a la comoditat per accedir al llibre, mentre que la principal desavantatge que li ha trobat ha sigut la impossibilitat de veure el producte globalment. Ha posat com a exemples el fet que, encara que els rellotges digitals siguin més precisos, en general es prefereixen els analògics perquè permeten veure la totalitat de l'esfera que simbolitza el temps; que en programes informàtics com el Word, aparequi un full en blanc per donar seguretat a l'usuari; o que al PowerPoint es puguin triar textures de paper per afegir a les diapositives, etc. I el llibre electrònic no permet veure aquesta globalitat, no es pot tenir el llibre a les mans i anar a la primera pàgina, o tornar al final, fullejar-lo, etc.
Però la meva pregunta és: la cultura de masses, en el cas dels llibres, significa destruir la magia, el misteri que envolta una gran obra, i passar a estripar-la? O és que en realitat és el que hauríem de fer tots, i estem venerant un fals mite?
El tema de la xerrada era "Editar a Mercè Rodoreda avui", i l'editor ha fet una radiografia de l'estat del món editorial des dels volums recopilatoris fins als llibres electrònics. A més, en Fèlix Riera no s'ha centrat en un anàlisi eurocentrista, sinó que ha fet un repàs des d'un punt de vista més ampli.
Un dels moments clau de la conferència ha sigut quan l'editor ha parlat dels llibres de butxaca i la visió que se'n té als EUA. En Fèlix Riera començava a explicar l'opinió nord-americana que aquests llibres són "d'usar i perdre, o tirar", i de cop ha trencat una pàgina del llibre "Viatges i Flors", sobre el qual venia a parlar. Pot semblar un gest ridícul, insignificant o intranscendent, però per un moment ha semblat com si la sala sencera hagués ofegat un crit. Aquest gest provocatiu ha causat sensació ja que en un àmbit cultural elitista, un conferenciant culte i venerable ha trencat l'ambient estripant un llibre. Ha explicat que això és com una nova moda o tendència americana, en què la gent va trencant les pàgines que ja ha llegit per a que el llibre pesi menys. I si en acabat els ha agradat molt, ja el compraran en trate.
Hi ha hagut qui s'ha ofès, però en Fèlix Riera ha explicat que ell també estima els llibres, i que té una biblioteca amb edicions de col·leccionista, però que la butxaca és un intent d'adaptar la cultura d'elit a la cultura de masses (preus barats, iguals en català que en castellà, comoditat per llegir, etc). L'editor ha fet una crida a perdre-li la por al llibre (sobretot al de butxaca), a escriure-hi, a arrugar-lo, sense que això signifiqui estar violant un temple.
El conferenciant, i responent a la pregunta d'un oient, també s'ha centrat en les possibilitats en futur, fent referència als llibres electrònics, i els avantatges i inconvenients que presenten. Com a punt a favor, en Fèlix Riera s'ha referit a la comoditat per accedir al llibre, mentre que la principal desavantatge que li ha trobat ha sigut la impossibilitat de veure el producte globalment. Ha posat com a exemples el fet que, encara que els rellotges digitals siguin més precisos, en general es prefereixen els analògics perquè permeten veure la totalitat de l'esfera que simbolitza el temps; que en programes informàtics com el Word, aparequi un full en blanc per donar seguretat a l'usuari; o que al PowerPoint es puguin triar textures de paper per afegir a les diapositives, etc. I el llibre electrònic no permet veure aquesta globalitat, no es pot tenir el llibre a les mans i anar a la primera pàgina, o tornar al final, fullejar-lo, etc.
Però la meva pregunta és: la cultura de masses, en el cas dels llibres, significa destruir la magia, el misteri que envolta una gran obra, i passar a estripar-la? O és que en realitat és el que hauríem de fer tots, i estem venerant un fals mite?
3 comentarios:
per un dia que em poso malalta em perdo la conferència més interessant!
jo no seria capaç d'arrencar les pàgines d'un llibre per alleugerir-lo... és que ni se m'havia passat mai pel cap. curiosa manera de llegir, això sí.
per mi els llibres sempre tindran valor i no poden ser substituïts digitalment, és impossible. Li treuria sentit a la lectura, en part.
Oix... en serio quina ràbia no haver anat al curs!
en fi... ens veiem demà bonica. espero que tot bé.
molts petons!
La veritat és que aquests americans tenen una forma ben estranya d'entendre la lectura no? jo crec que una pantalla mai podrà substituir el paper... el paper es toca, es sent... la pantalla només es mira... on anirem a parar?
salutacions
ruben
Hola Patri! És un tema ben interessant i difícil. Jo he passat per etapes de tot tipus respecte als llibres, des d'intentar cuidar-los molt, quasi com objectes sagrats, a putinejar-los, guixar-los, escriure-hi i arrugar-los. Suposo que en el fons m'agrada més la segona opcíó. És cm si fessis més teu el llibre, com si completessis el cercle aquell pel qual el llibre no queda acabat fins que el lector el llegeix i el decodifica. Per ant, voto sí per guixar els llibres i fer-los nostres i perdre'ls el respecte, que no vol dir deixar-los d'estimar. Això que fan els americans... és curiós. Com a mínim és pragmàtic, però sí que és veritat que fa una mica de mal, com si fos màgia vudú. Jo ho havia sentit dels còmics manga. Vaig tenir una època que els cuiava molt, i se'm posava la pel de gallina quan sentia que els japonesos, per problemes d'espai (els mateixos problemes que els fan tenir síndries quadrades en comptes de rodones) els llençaven tan bon punt els llegien.
Per últim, pel que fa als llibres electrònics, no hi estic a favor, però no per pèrdua de màgia i e visió global, sinó perquè la meva miopia es veuria ressentida, i valoro molt les hores que passo fora de l'ordinador. Millor no afegir-ne!
Un petonet Patri, i molta sort!!!!
Publicar un comentario