Entrevisa a Victor Serrano i Aïda Alegre, actors de Port Aventura
“Xu Xop Xou” és un espectacle infantil que combina titelles i la interpretació de dos actors que fan d’un vell sabater i la seva dona, una antiga ballarina francesa. L’actuació, que treballa amb els elemens de la sabateria i un ratolí que porta el fil de la narració, està treballada amb molta música i humor.
El Victor Serrano i l’Aïda Alegre són una de les parelles que interpreten els dos personatges d’aquest “xou”.
Quin paper creieu que tenen els espectacles dins d’un parc d’atraccions? És fonamental, o secundari?
Aïda: Jo crec que és fonamental, perquè aquest és un parc temàtic, no només d’atraccions, i això distreu molt a les famílies, tant a nens com a grans.
Victor: Sí, és això… al ser temàtic, no només ha de ser-ho visualment, amb l’ambientació dels carrers, diguèssim, sinó que hi ha d’haver personatges que es creguin aquest ambient, i que representi que viuen allà. Els espectacles són molt importants, però el parc els té com a secundaris. L’any passat, per exemple, hi havia espectacles de carrer que els han tret perquè no donen diners.
Home, però els espectacles que es duen a terme en un teatre, no en els bars, no donen diners tampoc, no?
Victor: Ja s’ho munten bé… Hi ha botiguetes de beguda o menjar a les sortides dels teatres, etc., de manera que diguis “Ai, com no he pogut beure res, ara em vindria de gust prendre…”.
I creieu que la gent té en compte l’opció d’anar a veure espectacles quan ve a Port Aventura, o s’ho troba aquí quan ja hi és?
Aïda: No ho sé… La gent sap que n’hi ha, i jo crec que ho tenen en compte. El parc és força conegut, i un també busquen els espectacles quan arriben aquí.
Victor: Hi ha els tres tipus de gent: qui ve només per les atraccions, i no té cap intenció de veure espectacles; a qui li interessen les dues coses, i fins i tot qui ve especialment per veure les actuacions. Ve gent de tot tipus, i també de molt ‘freakies’…
Aquí al parc hi ha dues classes d’espectacles, uns en els que els actors interactuen amb la gent, i els que es duen a terme en teatres tancats. Quins tenen més èxit?
Aïda: Els dos tipus d’espectacles tenen èxit, funcionen molt bé tots, són bastant vistos i la veritat és que cap tira més que els altres.
Tractant-se de teatre realitzat en un parc d’atraccions, què creus que és més important, l’obra que es realitza en sí mateixa, o el contacte amb el públic?
Aïda: En el nostre cas, potser importa més l’obra en sí mateixa, el que ofereixes que no pas el contacte amb el públic. De fet va molt relacionat, si ho estàs fent és pel públic, no?
Victor: En realitat tots els espectacles tenen interacció, s’intenta que les obres també tinguin una part, ni que sigui al principi, en què el públic es senti part de l’espectacle i en sigui conscient. Tampoc interessa passar-se, mai s’arriba a dependre del públic, i sempre hi ha una part planejada.
Creieu que es tracten amb respecte les diferents tradicions i cultures dels països imitats, o es limiten a reproduir els estereotips?
Victor: Home, faltar al respecte no crec que ho facin… Es basen en el que tothom s’espera, però és normal, si ho compliquessin gaire no se sabria què és. Tot està pensat per a que tothom, tingui el nivell cultural que tingui, ho pugui entendre.
El vostre espectacle és de titelles i va dirigit a nens, com acostumen a reaccionar?
Aïda: Hi ha de tot, nens que ho gaudeixen i intervenen, d’altres que es queden parats, alguns es posen a ballar, altres tenen por… Reaccions n’hi ha de tots colors.
I en el cas dels grans? Quan es fan espectacles com el de “Halloween”, com reacciona la gent?
Victor: Uff, et pots trobar de tot, també! Hi va haver gent que m’abraçava, que em pensava que es volien casar amb mi… (Riu) I allò que dius, pensava que havia de fer por, però vaja… Però també hi ha gent que s’espantava molt… com una noia d’uns vint anys, que es va tancar al lavabo i no en va sortir fins que es va acabar el meu torn! Estava molt histèrica, i el seu novio al final casi m’agredeix, em va empènyer i vam haver de fer una instància d’agressió…
Quan fa que es fa el vostre espectacle?
Aïda: Ui, uns quants anys… Es va modificant, però té uns quants anys.
I quantes parelles d’actors hi ha que facin el “Xu Xop Xou”?
Victor: Som dos nois i tres noies, i ara entrarà una noia nova… Per tant, hi ha moltes combinacions, excepte els nois que sempre som o un altre noi o jo. Però és que també hi ha una altra versió de l’espectacle que el fan dues noies, més infantil i menys complicat, però per això hi ha més noies.
Qui decideix quins espectacles es fan?
Victor: El cap d’espectacles. Abans les propostes eren internes, ho feien des de dins del parc, però ara s’ha exterioritzat i hi ha empreses que passen les propostes i després aquí decideix si es fan o no, si són compaginables amb els especacles que ja hi ha, si és per tots els públics, etc.
Hi ha un encarregat de cada zona del parc, o totes les actuacions estan centralitzades?
Aïda: No, no… hi ha un encarregat d’espectacles en general, i després un de titelles, un de carrer, un dels tancats, etc. Dividits en gèneres, però no en zones.
I cada quan es canvien els espectacles?
Victor: Cada molt! Però cada molts… anys!
Aïda: Sí, estan bastant fixas, poden canviar coses internes per millorar, però més aviat treuen espectacles que no en posen. Cada vegada n’hi ha menys. El més nou és el de “Xian-Mei i el Petit Panda”, i s’ha sentit a dir que n’estan preparant un de nou, però encara no se sap res del cert…
Com s’escullen els actors que treballen al parc? Han de tenir una formació teatral determinada, o haver treballat tenint contacte directe amb el públic?
Aïda: Les mateixes empreses d’espectacles que proposen les actuacions són les que fan els càstings. Un cop passat aquest càsting es fa una entrevista ja amb la gent del parc, un test de personalitat i llavors t’agafen, o no. Tenen en compte que hagis estudiat, és bàsic que vegin que en saps, i que tens talent… i l’experiència de teatre més de carrer… suposo que es té en compte, però no és un element decisiu.
El Victor Serrano i l’Aïda Alegre són una de les parelles que interpreten els dos personatges d’aquest “xou”.
Quin paper creieu que tenen els espectacles dins d’un parc d’atraccions? És fonamental, o secundari?
Aïda: Jo crec que és fonamental, perquè aquest és un parc temàtic, no només d’atraccions, i això distreu molt a les famílies, tant a nens com a grans.
Victor: Sí, és això… al ser temàtic, no només ha de ser-ho visualment, amb l’ambientació dels carrers, diguèssim, sinó que hi ha d’haver personatges que es creguin aquest ambient, i que representi que viuen allà. Els espectacles són molt importants, però el parc els té com a secundaris. L’any passat, per exemple, hi havia espectacles de carrer que els han tret perquè no donen diners.
Home, però els espectacles que es duen a terme en un teatre, no en els bars, no donen diners tampoc, no?
Victor: Ja s’ho munten bé… Hi ha botiguetes de beguda o menjar a les sortides dels teatres, etc., de manera que diguis “Ai, com no he pogut beure res, ara em vindria de gust prendre…”.
I creieu que la gent té en compte l’opció d’anar a veure espectacles quan ve a Port Aventura, o s’ho troba aquí quan ja hi és?
Aïda: No ho sé… La gent sap que n’hi ha, i jo crec que ho tenen en compte. El parc és força conegut, i un també busquen els espectacles quan arriben aquí.
Victor: Hi ha els tres tipus de gent: qui ve només per les atraccions, i no té cap intenció de veure espectacles; a qui li interessen les dues coses, i fins i tot qui ve especialment per veure les actuacions. Ve gent de tot tipus, i també de molt ‘freakies’…
Aquí al parc hi ha dues classes d’espectacles, uns en els que els actors interactuen amb la gent, i els que es duen a terme en teatres tancats. Quins tenen més èxit?
Aïda: Els dos tipus d’espectacles tenen èxit, funcionen molt bé tots, són bastant vistos i la veritat és que cap tira més que els altres.
Tractant-se de teatre realitzat en un parc d’atraccions, què creus que és més important, l’obra que es realitza en sí mateixa, o el contacte amb el públic?
Aïda: En el nostre cas, potser importa més l’obra en sí mateixa, el que ofereixes que no pas el contacte amb el públic. De fet va molt relacionat, si ho estàs fent és pel públic, no?
Victor: En realitat tots els espectacles tenen interacció, s’intenta que les obres també tinguin una part, ni que sigui al principi, en què el públic es senti part de l’espectacle i en sigui conscient. Tampoc interessa passar-se, mai s’arriba a dependre del públic, i sempre hi ha una part planejada.
Creieu que es tracten amb respecte les diferents tradicions i cultures dels països imitats, o es limiten a reproduir els estereotips?
Victor: Home, faltar al respecte no crec que ho facin… Es basen en el que tothom s’espera, però és normal, si ho compliquessin gaire no se sabria què és. Tot està pensat per a que tothom, tingui el nivell cultural que tingui, ho pugui entendre.
El vostre espectacle és de titelles i va dirigit a nens, com acostumen a reaccionar?
Aïda: Hi ha de tot, nens que ho gaudeixen i intervenen, d’altres que es queden parats, alguns es posen a ballar, altres tenen por… Reaccions n’hi ha de tots colors.
I en el cas dels grans? Quan es fan espectacles com el de “Halloween”, com reacciona la gent?
Victor: Uff, et pots trobar de tot, també! Hi va haver gent que m’abraçava, que em pensava que es volien casar amb mi… (Riu) I allò que dius, pensava que havia de fer por, però vaja… Però també hi ha gent que s’espantava molt… com una noia d’uns vint anys, que es va tancar al lavabo i no en va sortir fins que es va acabar el meu torn! Estava molt histèrica, i el seu novio al final casi m’agredeix, em va empènyer i vam haver de fer una instància d’agressió…
Quan fa que es fa el vostre espectacle?
Aïda: Ui, uns quants anys… Es va modificant, però té uns quants anys.
I quantes parelles d’actors hi ha que facin el “Xu Xop Xou”?
Victor: Som dos nois i tres noies, i ara entrarà una noia nova… Per tant, hi ha moltes combinacions, excepte els nois que sempre som o un altre noi o jo. Però és que també hi ha una altra versió de l’espectacle que el fan dues noies, més infantil i menys complicat, però per això hi ha més noies.
Qui decideix quins espectacles es fan?
Victor: El cap d’espectacles. Abans les propostes eren internes, ho feien des de dins del parc, però ara s’ha exterioritzat i hi ha empreses que passen les propostes i després aquí decideix si es fan o no, si són compaginables amb els especacles que ja hi ha, si és per tots els públics, etc.
Hi ha un encarregat de cada zona del parc, o totes les actuacions estan centralitzades?
Aïda: No, no… hi ha un encarregat d’espectacles en general, i després un de titelles, un de carrer, un dels tancats, etc. Dividits en gèneres, però no en zones.
I cada quan es canvien els espectacles?
Victor: Cada molt! Però cada molts… anys!
Aïda: Sí, estan bastant fixas, poden canviar coses internes per millorar, però més aviat treuen espectacles que no en posen. Cada vegada n’hi ha menys. El més nou és el de “Xian-Mei i el Petit Panda”, i s’ha sentit a dir que n’estan preparant un de nou, però encara no se sap res del cert…
Com s’escullen els actors que treballen al parc? Han de tenir una formació teatral determinada, o haver treballat tenint contacte directe amb el públic?
Aïda: Les mateixes empreses d’espectacles que proposen les actuacions són les que fan els càstings. Un cop passat aquest càsting es fa una entrevista ja amb la gent del parc, un test de personalitat i llavors t’agafen, o no. Tenen en compte que hagis estudiat, és bàsic que vegin que en saps, i que tens talent… i l’experiència de teatre més de carrer… suposo que es té en compte, però no és un element decisiu.
1 comentario:
Demano disculpes per, en un primer moment, haver escrit el nom de l'actriu sense dièresis. La còpia impresa de l'entrevista no està corregida, però aquí internet ja ho he arreglat.
Perdona, Aïda (ho havia escrit tal i com ho pronunciàvem).
Publicar un comentario