miércoles, 26 de marzo de 2008

Una exposició que caldrà... olorar!

Ahir es va publicar a la versió digital del diari Avui, la notícia de la presentació de l'exposició que a partir d'avui 26 de març, i fins el 15 de juny, es troba al Palau Robert de Barcelona. Es tracta de l'exposició "Mercè Rodoreda. La mort de la inocència", que recrea l'atmosfera i l'olor de quatre de les novel·les d'aquesta autora. Les obres elegides són les dues més celebrades per la crítica: "La plaça del Diamant" i "Mirall trencat", i "La primavera i la mort" i "Quanta, quanta guerra".

L'exposició s'ha distribuit en quatre sales on es fan recreacions dels espais dels llibres, o de la imatge que el lector es va fent dins la seva ment quan va llegint. D'aquesta manera, per "La plaça del Diamant" s'ha recreat un laberint, per "La primavera i la mort" un bosc, una casa pel "Mirall trencat", i un camí per "Quanta, quanta guerra". En aquestes escenes s'hi poden trobar les olors que evoquen els llibres (de vell, de botiga de sabons, etc), imatges, objectes i fragments dels textos, tant escrits com llegits per una veu en off.

El més estrany, però, és que aquesta informació que dóna una imatge força concreta de què es pot trobar al Palau Robert, no l'he trobat a la notícia que us comentava del diari Avui, sinó que aquesta m'ha deixat amb un gran interrogant sobre la naturalesa de l'exposició, amb una imatge poc definida. Encuriosida, he mirat de trobar més informació i he acabat llegint sobre el mateix tema, a un article també d'ahir de La Vanguardia, on, a més, hi ha més cites de diferents fonts, i la informació està tractada amb molta més concreció. Sense que això suposi, per suposat, que m'hagi eliminat la curiositat i les ganes d'anar a treure el nas a aquesta peculiar exposició.

Us poso els enllaços de les dues notícies per a que pogueu veure la diferència entre la manera de redactar-les:

Una exposició recrea l'atmosfera i l'olor a 4 novel·les de Mercè Rodoreda, del diari Avui.


Olores, voces y objectos para evocar a Mercè Rodoreda, de La Vanguardia.


I una fotografia de la Mercè Rodoreda, que sempre m'ha agradat:

No hay comentarios: